Descripció del Projecte

Descripció del tema

Investigació i estudi sobre el procés d’integració social de dones immigrants marroquines que viuen a Igualada (Catalunya). L’objectiu principal d’aquest projecte és crear un relat periodístic basat en les vivències de tres dones que van deixar el Marroc per tal d’instal·lar-se aquí. S’analitzen les diferents oportunitats i reptes pel que fa al seu procés d’integració i es planteja quina és la seva relació amb la resta de la ciutadania catalana. A través d’aquest treball, volem contrarrestar la imatge donada pels mitjans de comunicació sobre aquest col·lectiu amb la realitat percebuda a través d’entrevistes. En el projecte hi col·laboren tres dones marroquines i quatre treballadores socials d’entitats igualadines. 

Justificació

Tal i com esmenta l’Oficina Tècnica del Pla d’Igualtat en la seva publicació trimestral Reflexions en Femení (2001), la migració sol ser considerat per a la nostra societat com una activitat masculina. (1) Segons les dades proporcionades per l’"Idescat” (Institut d’Estadística de Catalunya), els homes que migren representen el 51,6% del total mentres que les dones el 48,4%. (2) Aquest fet ens indica la rellevància del gènere femení en els fluxos migratoris actuals cosa que no queda reflectida quan es parla d’aquest fenomen; les dones solen romandre invisibles i cauen en l’oblit. (3)

Davant d’aquesta situació, hem decidit enfocar el nostre treball des d’una perspectiva de gènere centrant-nos en dones marroquines que viuen a Igualada. Tot i així, cal dir que la informació cercada fins ara fa tant sols referència al fet migratori a gran escala, a nivell europeu i internacional. En conseqüència, se’n sap ben poc sobre la situació dels els immigrants que resideixen en pobles i ciutats als països receptors. En el cas d’Igualada, no hi ha informació disponible al públic sobre com viuen les dones marroquines i què n’opinen de la seva situació com a immigrants a Espanya. Si volem una societat on hi hagi convivència i diversitat cal donar veu a les persones que hi viuen per tal de que aquestes rebin l’atenció i suport que necessitin. 

Pregunta(es) / problemàtica(es)

Tal i com ho hem mencionat anteriorment, el propòsit del nostre projecte és resumeix en construir un relat a partir d’històries protagonitzades per tres dones i contrarrestar la seva realitat i percepció amb la que se sol projectar en els mitjans de comunicació. La pregunta que ens plantegem és la següent:

- Les dones immigrants marroquines que viuen a Igualada estan integrades? Se senten part de la comunitat igualadina? 

- Quines són les oportunitats i reptes que s’hi presenten?

Objectius específics

1. Conèixer la imatge que té la societat catalana envers les dones immigrants marroquines.

2. Fer un seguiment sobre el procés d’integració d’aquestes dones a Igualada.

3. Identificar les diferents associacions, entitats i organitzacions que intervenen en el procés i, quin és el paper que desenvolupen. 

4. Què opinen les dones marroquines respecte la seva integració i quines són les seves expectatives. 

5. Distingir quines són les oportunitats i reptes pel que fa a la seva integració. 

6. Saber quina relació tenen amb la comunitat marroquina com amb la gent autòctona (igualadins/es).

7. Quina és seva participació pel que fa als esdeveniments i festivitats a la ciutat. Interès que mostren cap a la cultura catalana i la seva immersió.

Identificació dels relats

Respecta al tema de la immigració, els mitjans de comunicació tendeixen a crear fronteres entre els immigrants i persones autòctones. Aquests solen transmetre una informació condicionada pels seus propis interessos i valors cosa que pot causar una imatge falsa i distorsionada de la realitat. Les dones musulmanes son generalment percebudes com dependents dels homes, sumisas i passives, limitades a l’espai domèstic i amb poca formació acadèmica i professional. (4)

A vegades, les relacionen amb activitats com la prostitució, la delinqüència, l’estafa o el narcotràfic. Aquesta representació es podria explicar a través de les paraules de Teun Van Dijk, professor i lingüístic neerlandès, quan diu que les notícies mostren una preferència pels temes que representen les males accions del col·lectiu immigrant en comptes de les bones. (5)

No obstant, a través de les nostres entrevistes, hem pogut veure que aquest esquema no representa a la majoria de dones marroquines; cada una d’elles és única i diferent. Un cas no pot representar tot un col·lectiu i la premsa sembla no tenir aquest fet en consideració. Segons Rosa Tello, geògraf i professora, el discurs mediàtic invisibilitza les dones immigrades i crea un corrent d’opinió pública que minimitza tant la seva presència com les seves aportacions a la societat receptora. En conseqüència, aquests registres culturals dificulten el seu reconeixement social i la seva integració. (6)

A més a més, cal dir que els mitjans de comunicació desenvolupen un rol molt important en la creació d’estereotips i prejudicis sobre els immigrants. Hi ha una clara intenció d’establir una frontera o límits entre “nosaltres” i “els altres” cosa que pot arribar a legitimitzar la discriminació, exclusió i marginalització en tots els àmbits (siguin polítics, econòmics i/o socials) que componen una societat. 

A Catalunya, la situació és similar: els mitjans de comunicació mostren a les dones marroquines des d’una perspectiva tradicional (mares i portadores de famílies) i amb característiques ètniques i religioses. Sovint, s’utilitzen fotos de dones amb hijab per tal de marcar una diferència cultural tot i que no totes el portin. Aquest tipus de vestimenta és definida com una cultura i religió masclista que no permet el desenvolupament individual i personal de les dones. (7) Tot i així, moltes d’elles el portem perquè ho desitgen ja que forma part de la seva personalitat i identitat cultural. (8)

Metodologia del treball

La metodologia principal del projecte és crear un relat periodístic d’investigació a través d’entrevistes a dones marroquines i agents externs (professionals i especialistes en l’àmbit) que intervinguin en el seu procés d’integració. El text aniria acompanyat de fotografies sobre les persones entrevistades i el seu entorn.

Bibliografia

(1)  “Dona i fet migratori” - Diputació de Barcelona. (2001) https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/42528.pdf. S'hi ha accedit el dia 26 de setembre 2019.

(2) "La nueva inmigración: mujeres, latinas y trabajadoras del hogar - El País. (2019) https://elpais.com/ccaa/2019/08/29/catalunya/1567080811_280747.html. S'hi ha accedit el dia 26 de setembre 2019.

(3)  "Dona i fet migratori “ - Diputació de Barcelona. (2001) https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/42528.pdf. S'hi ha accedit el dia 6 d’octubre 2019.

(4) “Una aproximació al discurs dels mitjans de comunicació catalans sobre les dones immigrades.” -  ACSUR. (2015) https://www.suds.cat/wp-content/uploads/2015/11/INV.completaCata.pdf S'hi ha accedit el dia 31 d’octubre 2019.

(5) DIJK, T.A. Van “Nuevo racismo y noticias. Un enfoque discursivo”, en NASH, M., TELLO, R., BENACH, N. (eds.), “Inmigración, género y espacios urbanos. Los retos de la diversidad.” (2005) Bellaterra, Barcelona. S'hi ha accedit el dia 29 d’octubre 2019.

(6)  TELLO, R., BENACH N., NASH, M (eds.) “Intersticios. Contactos Interculturales, género y dinámicas identitarias en Barcelona.” (2008)  Barcelona, Bellaterra. S'hi ha accedit el dia 29 d’octubre 2019.

(7) “Una aproximació al discurs dels mitjans de comunicació catalans sobre les dones immigrades.” -  ACSUR. (2015) https://www.suds.cat/wp-content/uploads/2015/11/INV.completaCata.pdf S'hi ha accedit el dia 31 d’octubre 2019.

(8) Entrevista amb Nadia Sahaba, el 25 d’Octubre 2019 a Igualada.